jueves, 14 de noviembre de 2013

REFLEXIÓ FINAL

Després d'aquest dos mesos aprenent sobre les TIC i l'educació, sento que ja tinc competències bàsiques per utilitzar-les. Abans de començar l'assignatura no sabia del cert que eren les TIC i de quina manera s'aplicaven a l'educació. Sincerament, he de reconèixer que abans de començar l'assignatura era una mica reticent i tenia els meus dubtes sobre utilitzar la tecnologia en una aula. Ara, però, he canviat la meva opinió. Vivim en una nova era digital, on la font d'informació ja no és el mestre, sinó és Internet. El mestre ha d'adoptar el paper de guia, d'orientador per organitzar aquesta informació. I això, és un fet que no podem negar; per tant, la tasca del mestre és intentar introduir a tothom en aquest món digital en el que estem tots sotmesos, el mestre ha de fer la inclusió digital i l'alfabetització de totes aquelles persones que no gaudeixen de les tecnologies en el seu àmbit familiar, i per tant, ha d'intentar que no se'ls exclogui socialment. 


Un dels objectius que té l'educació escolar és afavorir la interacció dels infants amb el medi, i avui en dia, l'Internet i les webs 2.0 són una forma d'interacció inqüestionable. És per això, que els mestre no ens podem quedar al marge, i hauriem de gaudir de material multimèdia suficient a l'aula per ensenyar d'una forma més interactiva, agradable i divertida als nens, per tal que ells adoptin un paper actiu. Per això, però, cal una major inversió en educació pública, l'escola de tothom, d'aquells que estan inclosos en la digitalització, i dels que no, perquè els infants puguin gaudir d'una educació de qualitat.  

Avui dia hi ha infinites eines que permeten fer la classe més atractiva de cara als alumnes, i també de cara als professors al tenir més material interactiu per proporcionar. En aquest temps, he descobert el blog, una eina que, de ben segur, utilitzaré en el meu futur professional. Permet als alumnes guanyar autonomia, afavoreix la cooperació i la reflexió: per altra banda, el mestre pot realitzar un seguiment continu de la feina dels alumnes i, pot ser un bon lloc on penjar notícies educatives, o material interessant per altres educadors.  

Una altra eina que no coneixia, i realment la trobo molt productiva és la webquest. Crec que aconsegueix resoldre el problema que té Internet amb la gran quantitat d'informació que s'hi troba. Permet al mestre motivar als alumnes a aprendre continguts per mitja d'Internet, d'una manera ordenada i selectiva.
Altes webs de gran interès són les wikis, el programa JClic, que permet crear activitats educatives molt divertides. M'agradaria també citar l'eina que va revolucionar moltes aules als col·legis: la PDI, ja que crec que afavoreix, tant l'aprenentatge dels alumnes, com l'ensenyança del mestre. 

En conclusió, he pogut aprendre una mica sobre la introducció de les TIC a l'aula i m'he adonat que són una eina molt eficaç en l'aprenentatge dels infants, sempre i quan millorin la metodologia utilitzada fins llavors, i els mestres estiguem ben formats. El nostre rol ha de ser el d'educar als nostres alumnes fent un bon ús de la tecnologia, coma referents que som per tots ells, tot valorant la diversitat que tenim a cada aula i intentant introduir a tothom en aquest món tecnològic.

miércoles, 13 de noviembre de 2013

APLICACIÓ INTERACTIVA - Jocs interactius


Avui m'agradaria deixar-vos una aplicació interactiva on s'hi troben un conjunt d'activitats , per a iniciar als més petits amb l'aprenentatge per mitjà de la tecnologia. Hi ha jocs de paraules, dibuixos per pintar, trencaclosques... que els els nens i nenes entre l'edat de 3 i 6 anys, podran realitzar amb l'ordinador.

APLICACIÓ INTERCTIVA

martes, 12 de noviembre de 2013

EDUCAR PER FABRICAR CIUTADANTS


Aquí us deixo un enllaç del programa de redes "Educar para fabricar ciudadanos".
Fins a quin punt l'educació ha de formar a persones perquè puguin afrontar els reptes d'aquest segle?

És realment interessant!!!

http://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-educar-para-fabricar-ciudadanos/648675/

jueves, 7 de noviembre de 2013

EDUCATUBE


Avui he descobert una pàgina web molt interessant que m'agradaria compartir. Educatube, és una pàgina web oberta vídeos educatius i didàctics, contingut del qual es pot treballar a les aules.

Principalment , està dirigida a pares, mestres i educadors, i alumnes de primària fins batxillerat.

I pel que he pogut llegir, és una pàgina web que intenta reivindicar en tot moment que en totes les aules de primària i ESO s'insatl·lin projectors i que els mestres i professors disposin en qualsevol moment de material multimèdia perquè puguin ensenyar a través d'ell. Per tant, doncs, reivindiquen la falta d'inversió que l'Estat hauria de fer en l'educació pública, perquè sigui gratuïta i de qualitat.

M'agradaria que veiessiu aquest fantàstic vídeo que ofereix la pàgina, que parla sobre l'impacte de les TIC en l'educació:


Aquí us deixo l'enllaç amb la pàgina web  http://www.educatube.es/

martes, 5 de noviembre de 2013

PROGRAMA TELEVISIU ADREÇAT A LA COMUNITAT EDUCATIVA


"FAMÍLIES I ESCOLA" és un programa televisiu que emet TAC 12, el canal públic de televisió del Camp de Tarragona. És un programa de caràcter divulgatiu a la comunitat eduvativa, i especialment, als pares i mares, a qui pretèn donar eines de suport de cara a l'educació dels fills. L'unclueixo en aquest blog, per aquest motiu, perquè està relacionat amb les habilitats comunicatives i emocionals dels educadors, pares i mares. 

La seva emissió és dimarts a les 21:30, dimecres a les 15:30, 17:30 i 19:00 i dissabtes a les 17:00

No obstant, podeu trobar tots els capítols penjats a la seva web:http://tac12.xiptv.cat/families-i-escola





APRENEM AMB LA WEBQUEST!



 QUÈ ÉS LA WEBQUEST?


"És una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d'Internet. Contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement per mitjà de la transformació de la informació en la creació d'un treball i conté una avaluació directa del procés i dels resultats". Definició que trobem a la web WebQuestCat i que expressa exactament en que consisteix aquesta nova eina de treball.



Però per què és tan bona aquesta proposta didàctica?
Internet i les TIC estan molt presents en els nostres alumnes i ambdós són una eina molt poderosa al nostre abast. Internet també és un mitjà de comunicaació, una font d'informació... el problema és que té alguns inconvenients com a recurs pedagògic, degut a la dificultat de trobar informació necessària per als nens i nenes.

Com a resposta a aquest inconvenient, està la WebQuest, activitats d'ensenyança i aprenentatge que té la base de la informació en Internet, però permet buscar-la d'una manera organitzada i selectiva. A més, pot estar adaptada a l'edat que volguem, desde els més petits d'educació infantil fins els més grans. 


PARTS DE LA WEBQUEST

Primer de tot, hem de triar un tema, en el qual els nens hagin d'investigar.

Totes les wequests es divideixen en 7 parts: 

- INTRODUCCIÓ: S'expliquen aspectes generals de tema a tractar i es realitzen algunes preguntes per atreure als alumnes a investigar.

- TASCA: Es fa un plantejament de l'activitat i el mestre comenta què faran els alumnes. 

- PROCÉS: En aquest apartat, el mestre realitza les pautes que han de seguir els alumnes de manera pautada. Què han de fer i on poden trobar la informació.

- AVALUACIÓ: S'explicita el mètode d'avaluació que seguirà el mestre quan l'activitat s'estigui realitzant i quan estigui finalitzada.

- CONCLUSIÓ: El mestre realitza una valoració de l'activitat.

- GUIA DIDÀCTICA: És la part on el mestre dóna a conèixer la justificació de l'activitat, els objectius, els continguts, les competències bàsiques, els recursos, la metodologia utilitzada, la temporització i l'avaluació.

-CRÈDITS: En aquesta última part, el mestre escriu les webs on ha consultat, i algun comentari final que vulgui afegir. 

Per acabar, m'agradaria citar dues webs molt ineteressant on podreu trobar webquests i crear-ne:


I aquí un exemple d'una webquest sobre les aplicacions de les TIC a l'aula:


sábado, 26 de octubre de 2013

ELABOREM UN PLA TAC!


Imagineu-vos que us anomenessin responsables d'innovació del centre educatiu on treballes. La vostra missió és impulsar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació entre l'equip docent i/o educador, plantejar les millors solucions, ajudar als companys quan tinguin dubtes sobre l'aplicació i ñus de la tecnologia en les activitats d'aprenentatge,etc.


La vostra primera missió és definir com s'haurien d'incorporar les TIC al centre, com ho faries? Tingueu en compte els recursos i infraestructures, organització del centre, desenvolupament professional, desenvolupament curricular, inclusió digital i gestió.
La proposta del meu grup de treball seria:

1. En relació als recursos i infraestructura, proposaríem incorporar una PDI per a cada aula, per tal de dinamitzar les classes. Però aquesta, serà complementària a la pissarra de guix, ja que creiem que les tecnologies mai han de substituir les eines manuals de tota la vida, sinó que han de ser una eina de suport. A més, cada aula també es dotarà d'un projector més l'ordinador del mestre i altaveus.  
Habilitaríem tres aules d'informàtica (una per cada cicle), i cada aula tindrà 25 ordinadors, més el projector i l'ordinador del mestre, perquè pugui mostrar als alumnes la realització de l'activitat.
La connectivitat del centre funcionarà mitjançant wi-fi, però amb contrasenya. I a nivell de programari, utilitzarem un software lliure, perquè tothom pugui accedir gratuïtament als programes, com l'Oppen Office. 
Exemple d'aula:


2. A nivell de l'organització del centre, la web del centre disposaria d'informació sobre les TIC al centre, així com també dels serveis que disposa. Sempre actualitzada. Per altra banda, els alumnes podrien consultar la feina a fer i els continguts treballats a classe al moodle. D'aquesta manera, cada mestra podria donar material addicional a l'alumne per entendre i treballar els continguts.
Pel que fa la freqüència d'utilització de les TAC, els alumnes ho farien cada dia, ja que en el currículum del centre estaria acordat que, encara que els alumnes treballin amb llibres i quaderns, haurien d'utilitzar la PDI per realitzar activitats o perquè els mestres ensenyin la matèria amb l'ajuda d'aquesta. 
Amb relació amb la biblioteca, constaria de 10 ordinadors perquè els alumnes puguin treballar-hi, entrar al moodle, fer els deures... A més, cada ordinador constaria amb una base de dades amb tots els llibres de la biblioteca registrats, per tal que els alumnes poguessin consultar els llibres disponibles a la biblioteca.

3. Dins del desenvolupament professional, abans de començar el curs amb els nens i les nenes, hi hauria diversos cursos per aprendre a utilitzar els recursos digitals, sobretot, la PDI. 
Seria obligatori treballar de manera transversal, utilitzant les TAC a les matèries i motivant als alumnes a través d'elles, així com penjar material addicional al moodle. Les TAC serien un recurs imprescindible en el PFC, i a més, el professorat contaria amb l'ajuda dels SE quan sigués necessari. 

4.En el desenvolupament curricular, el centre sí contaria amb un pla TAC en el seu currículum, i aquest, es trobaria en els documents del centre, a l'estar incluït en el PFC. Alhora també es contemplaria la previsió de recursos materials, com pissarres de guix si les tecnologies no funcionessin. I sobretot, els alumnes funcionarien amb llibres de paper. Contemplat el model 1x1, I i els problemes que podria desenvolupar amb els tema de les bateries dels ordinadors i dels alumnes i la distracció d'aquests al tenir un ordinador a l'abast,
vam decidir-nos per treballar amb un model de tecnologia obligada però complementària. 

5.En relació de la inclusió digital, el centre seria el primer el intentar que ningú quedés exclòs per no poder utilitzar la tecnologia, i, per tant, com ja s'ha dit, dotaria les aules amb PDI i la biblioteca amb ordinadors, perquè tots els nenes poguessin accedir en hores extraescolars, ja que la biblioteca estaria oberta fins les 19 de la tarda. 
   
                                  

sábado, 19 de octubre de 2013

ALFABETITZACIÓ DIGITAL



Quins són el plans que actualment existeixen per intentar fomentar l’alfabetització digital? Alguns exemples són:

-         MODEL 1X1: Amb aquest projecte cada alumne se li permet tenir un ordinador subvencionat. Però podríem dir que a Catalunya no va tenir gaire èxit, ja que encara que  permetia l’accés de tothom a la informació, hi va haver molts problemes de bateries i el més important, va augmentar de forma considerable la distracció dels alumnes. Quina conclusió podríem treure per intentar buscar una solució? Canviar la metodologia.



-         ACTIC: Aquest projecte consisteix en l’acreditació en les competències digitals. S’entén com la combinació de coneixements, habilitats i actituds en la tecnologia de la informació que les persones tenen alhora d’afrontar situacions reals. I podreu trobar més informació en http://www20.gencat.cat/portal/site/actic



-         CONNECTA’T: El SOC (Servei d’ocupació de Catalunya), posa en disposició de les persones en atur, el programa d’alfabetització digital “connecta’t”, perquè adquireixin les competències digitals bàsiques per tal d’optimitzar la recerca de feina.


-         PUNTIC: És un espai virtual genèric de la xarxa que compleix diverses finalitats com oferir xarxes ciutadanes, donar un espai de reflexió dels ciutadans i professionals, oferir recursos formatius, recursos TIC i ajuts i premis.


-         BENESTIC: Projecte adreçat a joves que no tenen accés a Internet i té com a objectiu situar a aquests joves en una situació digital conjunta mitjançant el treball en grup amb noves tecnologies.


-         PLAN AVANZA 2


-         XARXA ÒMNIA: És un espai virtual per tal de desenvolupar llocs de trobada. Podríem dir, que és semblant als PunTIC, però amb un caràcter més social



-         TARRACOFINESTRA: És un projecte d’utilització de cursos que ensenyen a crear blocs en les presons per tal que els presos puguin escriure-hi i permetre així, que tinguin una via per expressar-se lliurement. Sobretot està destinar a dones preses. 

COMPETÈNCIES DIGITALS



Cada vegada, la tecnologia està guanyant més importància en l’educació, tant en la formal com en la no-formal. Actualment, però, molts educadors es mostren “antiquats” per utilitzar les tecnologies de les aules. Per això, és important ser conscient d’aquest fet i preparar als mestres per utilitzar-les davant dels alumnes. D’aquesta manera, permet arribar a l’objectiu d’utilitzar les tecnologies en educació: motivar als alumnes,dinamitzar la classe, entre molts més que ja hem anomenat altres vegades.



Però, considerant que la tecnologia és una realitat a les aules, considereu que tothom gaudeix de les seves competències?

Bé, la resposta és ben clara, amb la creixença desigualtat de la nostra societat. Molta gent, famílies senceres es queden fora d’aquesta alfabetització digital. I per accedir actualment a la informació i està integrat a la societat necessitem accedir també a les tecnologies.  Això, està provocant en els últims anys un fet que ens preocupa a tots, l’anomenada “bretxa digital” i la exclusió de la societat d’aquells que no tinguin oportunitat d’accedir a la tecnologia.

Què és la bretxa digital? És la diferència socioeconòmica entre els països que disposen d’accés a les tecnologies i els que no.

Per sort, existeixen línies d’actuació per augmentar l’alfabetització digital:

-         PROJECTES SOCIALS: Amb l’intent de la participació ciutadana i democràcia en xarxa, amb l’augment de l’accessibilitat a les xarxes wifi, amb la difusió de softwares lliures...

-         POLÍTIQUES EDUCATIVES: Com el “Plan Avanza”, que permet demanar un crèdit per tenir un ordinador i, per tant, facilita l’accés a la xarxa; com la “E-administració”, facilitant a cada ciutadà una signatura digital que únicament és vàlida electrònicament; i com la “Ciberanimació”, espais d’interacció entre diferents col·lectius en l’àmbit no-formal.

-         MÉS ACCIONS:Com l’escola 2.0, la gestió de la diversitat, el fomentar la igualtat d’oportunitats i la comunicació comunitària o el barri digital.


En la pròxima entrada veurem més projectes per fomentar aquesta alfabetització digital que detallarem més concretament. 

martes, 8 de octubre de 2013

TROBADA 2.0

                        

Una trobada 2.0, és una crítica que hem volgut fer a com la nova era 2.0 està afectant a la nostra societat, sobretot al jovent.

Què són les webs 2.0?

L'era 2.0 va arribar fa relativament poc, i simbolitza l'arribada de les webs que van un nivell més enllà.
Fins ara, a internet podiem trobar pàgines web 1.0, pàgines que disposaven de informació i d'alli nosaltres la podiem extreure. Les webs 2.0, van més enllà ja que tenen com objectiu que l'usari, és a dir, tots nosltres siguem els creadors de tota aquesta informació.
Gràcies a les webs 2.0 hi ha interacció, podem compartir informació, ens socialitzem més amb internet...podriem arribar a dir fins i tot, que no és simplement una innovació tecnològica, sinó que és una actitud: som més participatius i actius a la xarxa. 

Però, alhora el que estan aconseguint aquestes webs és que les relacions humanes canviïn. Qui no ha quedat en un bar amb els amics i s'ha posat a parlar amb el mòbil? I el pitjor de tot, i tal com hem volgut reflectir al vídeo, és que els que no volen arribar aquests extrems de comunicar-se a totes hores amb el mòbil, queden exclosos. Cada vegada els més petits, estan adquirint de manera més ràpida les noves tecnologies i no hem de permetre  que siguem addictes a elles. 

Com a educadora, m'agradaria dir que no hem de permetre que les conseqüències del vídeo arribin a les aules, que l'arribada de la tecnologia a l'aula provoqui que la interacció entre els alumnes disminueixi i que cada alumne s'aïlli i solament interectuï amb el seu Ipad, que s'exclogui al no coneixedor de les noves tecnologies,etc.  Hem de difondre la funció didàctica  de la tecnologia, que sigui una eina per fomentar la interacció i no oblidar que és un complement que ens ha d'ajudar a millorar la metodologia de treball. 

LES HABILITATS COMUNICATIVES DE LES TELEFONIES MÒBILS

                       

Els anuncis de telefonies mòbils són cada vegada més atractius en la nostra societat. Qui actualment no té un mòbil està exclòs en la societat.  Però, quins són les habilitats comunicatives de les telefonies mòbils, és a dir, com aconsegueixen que cada dia més gent es compri les novetats telefòniques?

- La primera habilitat comunicativa que tenen és usar la "metàfora de la llibertat". Amb aquesta, pretenen difondre que qui té mòbil és més lliure. Tenir llibertat en decidir on anar, a qui trucar, quan trucar, etc. 

- La segona habilitat comunicativa és la "metàfora de la igualtat": Al tenir mòbil, sóc com tots els meus amics, com la resta de la societat. Si no tinc mòbil em quedo fora d'aquest gran grup de la gent interconectada amb mòbils. Sóc diferent i antic. 

- Per últim, la tercera habilitat comunicativa és la "metàfora del progrés": Es vol difondre el sentiment de voler estar sempre a la última, perquè així, estic al tren del futur. I com ja hem dit, aquell qui no puja en aquest tren es queda antic i ja no es sociabilitza tant amb tota la resta de gent. 

En el vídeo...

hem volgut fer una crítica a la manera que tenen les telefonies mòbils d'atraure als clients, sovint jovent, estudiants cada vegada més petits que es veuen atrets per les novetats,  mitjançant aquesta publicitat prometedora. Prometedora de tenir més amics si estem a la última , de tenir més èxit en l'amor al tenir el millor mòbil del mercat, de tenir trcuades gratis a canvi de res, de poder-te conectar a internet des de qualsevol lloc del planeta... 

Us deixo, un anunci d'una empresa de telefonia mòbil perquè reflexionem sobre les maneres d'atraure clients que hem descrit i la influència que tenen en tots nosaltres.


sábado, 5 de octubre de 2013

INFORMAR O COMUNICAR?



Amb aquest vídeo hem volgut plasmar la diferència entre informar i comunicar, veient com una notícia és explicada de manera diferent per un telenotícies i un programa del cor.

Al principi del media, heu pogut veure els elements necessaris per comunicar:
- missatge, l'emissor,el receptor, el canal, el context, el codi, la bidireccionalitat emissor-receptor, el llenguatge comú i l'intentar provocar un interès en el tema.

En el telenotícies podem observar que es troben tots aquests elements menys:

- la bidireccionalitat emissor-receptor, ja que els periodistes no interactuen amb l'espectador.

- el llenguatge comú, ja que s'utlitza un llenguatge estàndard, però a vegades apareixen paraules especialitzades en el tema que s'està parlant.

- l'intentar provocar un interès en el tema, ja que els telenotícies, al ser un programa seriós, dóna a conèixer notícies de manera molt objectiva, sense despertar un ineterès en l'espectador.                                                                                                                                                                                                            

  
  
El missatge, l'emissor, el receptor, el canal, el codi i el context són els elements necessaris per informar. 
Per tant, el telenotícies INFORMA.   



Per l'altra banda, hem pogut veure la mateixa notícia explicada per un programa del cor. En aquest cas, també trobem els elements informatius (missatge, emissor, receptor, canal, codi i context), però a més, també hi ha:
- la bidireccionalitat emissor-recetor, ja que el presentador aconsegueix interectuar amb l'espectador, provocant-li emocions... a més, els programes es realitzen en un plató amb públic. 
- el llenguatge comú. En aquests programes s'usa un llenguatge molt senzill perquè tothom sigui capaç d'entendre la notícia.
- provocar un interès en l'espectador. Expliquen la notícia de tal manera, que sigui atractiu, que desperti curiositat, que la gent se senti identificada,etc.

Per tant, els programes del cor COMUNIQUEN. 

viernes, 4 de octubre de 2013

ELS VIDEOJOCS I L'EDUCACIÓ

 

Els videojocs són avui dia una joquina imprescindible per a la majoria dels nens i les nens de la nostra societat. Hi ha molts tipus de videojocs, però gran part d'ells estan fonamentats en la violència i les armes, i l'objectiu dels nens i nenes que juguen amb ells és "matar" o "assassinar" als enemics per guanyar el joc.
Són aquests els valors amb els que els infants han d'educar-se?
Quines conseqüències provoquen aquest tipus de videjocos en el comportament dels infants?

És veritat que els videojocs no es poden classificar en bons o dolents, o en beneficiosos o perjudicials, però si posem en una balança els valors educatius que transmeten i els valors no-educatius, podriem veure com la balança es decanta cap aquests últims. Addició, agressivitat, trastorns de personalitat, individualisme, competivitat,aïllament, incomunicació, desinterès pels estudis...un seguit de comportaments que són conseqüència d'aquests videojocs i que hem volgut plasmar en aquest vídeo. 

Poden ser els videojocs una eina educativa?

Els nens i nenes, habitualment, es mostren desmotivats en estudiar i en adquirir coneixements, ja que no veuen cap finalitat en fer-ho; en canvi, amb els videojocs aquest problema es pot solucionar fàcilment. Amb els jocs educatius, els alumnes poden aprendre de manera més divertida i dinàmica, ja que sempre hi ha un objectiu i això, implica un gran nivell de moticació. 

Els videojocs, per tant, poden ser una eina molt productiva en l'aprenentatge, però cal que els educadors siguin crítics per intentar que els valors que transemeten els videojocs siguin totalment educatius. 

miércoles, 2 de octubre de 2013

PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA (PDI)


L'arribada de les pissarres digitals va produir una revolució a les aules i és que aquestes fomenten la participació dels alumnes , al crear-se un entorn on poden interectuar entre ells. 


Però quins són els beneficis de la PDI en una aula?

- Augmenta la participació dels alumnes. Els agrada participar i utlitzar materials didàctics interactius. 

- Augmenta l'atenció dels alumnes. Fomenta la dinamització de la classe.

- Facilita cobrir les diferents capacitats per aprendre. A la classe hi ha diversitat de capacitats per aprendre, i la PDI permet cobrir totes elles audiovisualment.

- Motiva. Els nens i les nenes tenen més ganes d'aprendre i el mestre té més material per treballar.

- Augmenta la comprensió. Els recursos que ofereix permet captar millor els conceptes, ja que es presenten de manera més atractiva pels alumnes.

I en podríem trobar moltes més. Recordem, però, que les innovacions tecnològiques a les aules han de servir per millorar la metodologia de treball. La PDI ha de ser una eina de treball que millori el sistema d'aprenentatge i fomenti tots aquests beneficis que hem vist que ofereix. 




Aquí podem veure un acudit que ironitza aquesta reflexió de "TECNOLOGIA O METODOLOGIA?"


















A més, també us deixo una web molt interessant que ofereix un curs de la PDI, per aprendre una mica sobre aquesta eina tan interessant. 
  - APRENEM MÉS SOBRE LA PDI

LA PRESENTACIÓ


Abans de realtzar les següents publicacions, m'agradaria presentar-me.
Em dic Marina Piñol, tinc 18 anys i estudio el doble grau d'educació infantil i primària i tinc moltes ganes d'aprendre i realitzar-me com a mestra.

Aquest blog és fruit de l'assignatura "habilitats comunicatives", on aprendrem com comunicar de la millor manera. Les meves expectatives són varies en aquesta metèria i espero absorvir el màxim de coneixements. Espero acabar l'assignatura i tenir, almenys, la base que em serveixi per saber com comunicar als nens i a les nenes que educaré en un futur, com motivar-los, quines metodologies utilitzar, és a dir, com exercir de millor manera la meva vocació. 

















Aniré penjant notícies, vídeos, projectes nous, enllaços de webs interessants...que estiguin relacionats amb el món de l'educació.

jueves, 26 de septiembre de 2013

REFLEXIONS: l'educació i la tecnologia

Tecnologia o metodologia?                   



Aquest primer vídeo ens fa reflexionar sobre l'arribada de la tecnologia a les aules, com una pissarra digital o un ordinador. I és que la tecnologia sempre ha de servir per millorar la metodologia de treball usada fins el moment. 


Suport tècnic a l'Edat Mitjana



En aquest segon vídeo també podem veure les conseqüències de l'arribada d'aparells tecnològics a l'aula. En aquest cas però, podem extreure altres reflexions: els educadors han de conèixer prèviament la tecnologia abans que els alumnes la utilitzin i saber transmetre entusiasme per motivar als nens i nenes a utilitzar-la. Én altres paraules, creure que el nou sistema millorarà el sistema de treball i que existeix una relació entre la formació tècnica i la formació didàctica. 



Aules autosuficients 

Aquest vídeo ens mostra "l'escola del futur: les aules autosuficients". Després de veure'l, podem dir que la tecnologia és una molt bona eina de motivació, ja que els nens i les nenes tenen ganes d'aprendre. Ell paper de l'educador/a canvia amb les noves tecnologies: abans el mestre era una font d'informació, però ara els alumnes ja tenen accés a la informació. El mestre adopta el paper de guia, que ajuda als nens i nenes a seleccionar allò que és més important. Una altra idea que podem extreure és que l'aula ja no és un referent, ja que s'aprèn virtualment i per tant, podem estar l'aire lliure, per exemple.  


Dispositiu última generació

El vídeo explica el funcionament d'un dispositiu d'última generació: "el book" (el llibre tradicional). És una crítica per reivindicar la utilització del llibre tradicional, amb pàgines de paper. La tecnologia és un complement per millorar els nostres mètodes de treball, però no ha de ser una substitució completa d'aquests.



Tablet vs. Peper tradicional

Aquest és un vídeo molt divertit que ens fa reflexionar sobre l'avanç que estan tenint les tecnologies a les nostres vides i fins quin punt hauria d'arribar la nostra dependència cap a elles. Tornem a veure la idea de què la tecnologia ha de ser una eina per millorar els mètodes, i no per substituir-los del tot.

En conclusió de totes aquestes reflexions, podríem dir que les tecnologies són una realitat a les aules. Normalement, els més grans són més reticents a l'ús de totes elles, mentre que els més petits tenen més facilitat alhora d'acceptar-les i entendre-les. De totes maneres, els educadors hem de fer un molt bon ús d'elles, ja que els alumnes aprenen per models, i per tant, el mestre és un model. Hem de conèixer les noves tecnologies i si tenim la sort de gaudir d'elles, fer-les servir de manera que siguin un complement que millori la dinàmica de les classes, que millori el mètode de treball i que, en definitiva, ens ajudi a motivar als alumnes a aprendre.