ELABOREM UN PLA TAC!

Imagineu-vos que us anomenessin responsables d'innovació del centre educatiu on treballes. La vostra missió és impulsar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació entre l'equip docent i/o educador, plantejar les millors solucions, ajudar als companys quan tinguin dubtes sobre l'aplicació i ñus de la tecnologia en les activitats d'aprenentatge,etc.

La vostra primera missió és definir com s'haurien d'incorporar les TIC al centre, com ho faries? Tingueu en compte els recursos i infraestructures, organització del centre, desenvolupament professional, desenvolupament curricular, inclusió digital i gestió.
La proposta del meu grup de treball seria:

1. En relació als recursos i infraestructura, proposaríem incorporar una PDI per a cada aula, per tal de dinamitzar les classes. Però aquesta, serà complementària a la pissarra de guix, ja que creiem que les tecnologies mai han de substituir les eines manuals de tota la vida, sinó que han de ser una eina de suport. A més, cada aula també es dotarà d'un projector més l'ordinador del mestre i altaveus.  
Habilitaríem tres aules d'informàtica (una per cada cicle), i cada aula tindrà 25 ordinadors, més el projector i l'ordinador del mestre, perquè pugui mostrar als alumnes la realització de l'activitat.
La connectivitat del centre funcionarà mitjançant wi-fi, però amb contrasenya. I a nivell de programari, utilitzarem un software lliure, perquè tothom pugui accedir gratuïtament als programes, com l'Oppen Office. 
Exemple d'aula:

2. A nivell de l'organització del centre, la web del centre disposaria d'informació sobre les TIC al centre, així com també dels serveis que disposa. Sempre actualitzada. Per altra banda, els alumnes podrien consultar la feina a fer i els continguts treballats a classe al moodle. D'aquesta manera, cada mestra podria donar material addicional a l'alumne per entendre i treballar els continguts.
Pel que fa la freqüència d'utilització de les TAC, els alumnes ho farien cada dia, ja que en el currículum del centre estaria acordat que, encara que els alumnes treballin amb llibres i quaderns, haurien d'utilitzar la PDI per realitzar activitats o perquè els mestres ensenyin la matèria amb l'ajuda d'aquesta. 
Amb relació amb la biblioteca, constaria de 10 ordinadors perquè els alumnes puguin treballar-hi, entrar al moodle, fer els deures... A més, cada ordinador constaria amb una base de dades amb tots els llibres de la biblioteca registrats, per tal que els alumnes poguessin consultar els llibres disponibles a la biblioteca.

3. Dins del desenvolupament professional, abans de començar el curs amb els nens i les nenes, hi hauria diversos cursos per aprendre a utilitzar els recursos digitals, sobretot, la PDI. 
Seria obligatori treballar de manera transversal, utilitzant les TAC a les matèries i motivant als alumnes a través d'elles, així com penjar material addicional al moodle. Les TAC serien un recurs imprescindible en el PFC, i a més, el professorat contaria amb l'ajuda dels SE quan sigués necessari. 

4.En el desenvolupament curricular, el centre sí contaria amb un pla TAC en el seu currículum, i aquest, es trobaria en els documents del centre, a l'estar incluït en el PFC. Alhora també es contemplaria la previsió de recursos materials, com pissarres de guix si les tecnologies no funcionessin. I sobretot, els alumnes funcionarien amb llibres de paper. Contemplat el model 1x1, I i els problemes que podria desenvolupar amb els tema de les bateries dels ordinadors i dels alumnes i la distracció d'aquests al tenir un ordinador a l'abast,
vam decidir-nos per treballar amb un model de tecnologia obligada però complementària. 

5.En relació de la inclusió digital, el centre seria el primer el intentar que ningú quedés exclòs per no poder utilitzar la tecnologia, i, per tant, com ja s'ha dit, dotaria les aules amb PDI i la biblioteca amb ordinadors, perquè tots els nenes poguessin accedir en hores extraescolars, ja que la biblioteca estaria oberta fins les 19 de la tarda. 
   
                                  

ALFABETITZACIÓ DIGITAL

Quins són el plans que actualment existeixen per intentar fomentar l’alfabetització digital? Alguns exemples són:

-         MODEL 1X1: Amb aquest projecte cada alumne se li permet tenir un ordinador subvencionat. Però podríem dir que a Catalunya no va tenir gaire èxit, ja que encara que  permetia l’accés de tothom a la informació, hi va haver molts problemes de bateries i el més important, va augmentar de forma considerable la distracció dels alumnes. Quina conclusió podríem treure per intentar buscar una solució? Canviar la metodologia.

-         ACTIC: Aquest projecte consisteix en l’acreditació en les competències digitals. S’entén com la combinació de coneixements, habilitats i actituds en la tecnologia de la informació que les persones tenen alhora d’afrontar situacions reals. I podreu trobar més informació en http://www20.gencat.cat/portal/site/actic

-         CONNECTA’T: El SOC (Servei d’ocupació de Catalunya), posa en disposició de les persones en atur, el programa d’alfabetització digital “connecta’t”, perquè adquireixin les competències digitals bàsiques per tal d’optimitzar la recerca de feina.

-         PUNTIC: És un espai virtual genèric de la xarxa que compleix diverses finalitats com oferir xarxes ciutadanes, donar un espai de reflexió dels ciutadans i professionals, oferir recursos formatius, recursos TIC i ajuts i premis.

-         BENESTIC: Projecte adreçat a joves que no tenen accés a Internet i té com a objectiu situar a aquests joves en una situació digital conjunta mitjançant el treball en grup amb noves tecnologies.

-         PLAN AVANZA 2

-         XARXA ÒMNIA: És un espai virtual per tal de desenvolupar llocs de trobada. Podríem dir, que és semblant als PunTIC, però amb un caràcter més social

-         TARRACOFINESTRA: És un projecte d’utilització de cursos que ensenyen a crear blocs en les presons per tal que els presos puguin escriure-hi i permetre així, que tinguin una via per expressar-se lliurement. Sobretot està destinar a dones preses. 

COMPETÈNCIES DIGITALS

Cada vegada, la tecnologia està guanyant més importància en l’educació, tant en la formal com en la no-formal. Actualment, però, molts educadors es mostren “antiquats” per utilitzar les tecnologies de les aules. Per això, és important ser conscient d’aquest fet i preparar als mestres per utilitzar-les davant dels alumnes. D’aquesta manera, permet arribar a l’objectiu d’utilitzar les tecnologies en educació: motivar als alumnes,dinamitzar la classe, entre molts més que ja hem anomenat altres vegades.

Però, considerant que la tecnologia és una realitat a les aules, considereu que tothom gaudeix de les seves competències?

Bé, la resposta és ben clara, amb la creixença desigualtat de la nostra societat. Molta gent, famílies senceres es queden fora d’aquesta alfabetització digital. I per accedir actualment a la informació i està integrat a la societat necessitem accedir també a les tecnologies.  Això, està provocant en els últims anys un fet que ens preocupa a tots, l’anomenada “bretxa digital” i la exclusió de la societat d’aquells que no tinguin oportunitat d’accedir a la tecnologia.

Què és la bretxa digital? És la diferència socioeconòmica entre els països que disposen d’accés a les tecnologies i els que no.

Per sort, existeixen línies d’actuació per augmentar l’alfabetització digital:

-         PROJECTES SOCIALS: Amb l’intent de la participació ciutadana i democràcia en xarxa, amb l’augment de l’accessibilitat a les xarxes wifi, amb la difusió de softwares lliures...

-         POLÍTIQUES EDUCATIVES: Com el “Plan Avanza”, que permet demanar un crèdit per tenir un ordinador i, per tant, facilita l’accés a la xarxa; com la “E-administració”, facilitant a cada ciutadà una signatura digital que únicament és vàlida electrònicament; i com la “Ciberanimació”, espais d’interacció entre diferents col·lectius en l’àmbit no-formal.

-         MÉS ACCIONS:Com l’escola 2.0, la gestió de la diversitat, el fomentar la igualtat d’oportunitats i la comunicació comunitària o el barri digital.

En la pròxima entrada veurem més projectes per fomentar aquesta alfabetització digital que detallarem més concretament. 

TROBADA 2.0

                        

Una trobada 2.0, és una crítica que hem volgut fer a com la nova era 2.0 està afectant a la nostra societat, sobretot al jovent.

Què són les webs 2.0?

L'era 2.0 va arribar fa relativament poc, i simbolitza l'arribada de les webs que van un nivell més enllà.
Fins ara, a internet podiem trobar pàgines web 1.0, pàgines que disposaven de informació i d'alli nosaltres la podiem extreure. Les webs 2.0, van més enllà ja que tenen com objectiu que l'usari, és a dir, tots nosltres siguem els creadors de tota aquesta informació.
Gràcies a les webs 2.0 hi ha interacció, podem compartir informació, ens socialitzem més amb internet...podriem arribar a dir fins i tot, que no és simplement una innovació tecnològica, sinó que és una actitud: som més participatius i actius a la xarxa. 

Però, alhora el que estan aconseguint aquestes webs és que les relacions humanes canviïn. Qui no ha quedat en un bar amb els amics i s'ha posat a parlar amb el mòbil? I el pitjor de tot, i tal com hem volgut reflectir al vídeo, és que els que no volen arribar aquests extrems de comunicar-se a totes hores amb el mòbil, queden exclosos. Cada vegada els més petits, estan adquirint de manera més ràpida les noves tecnologies i no hem de permetre  que siguem addictes a elles. 

Com a educadora, m'agradaria dir que no hem de permetre que les conseqüències del vídeo arribin a les aules, que l'arribada de la tecnologia a l'aula provoqui que la interacció entre els alumnes disminueixi i que cada alumne s'aïlli i solament interectuï amb el seu Ipad, que s'exclogui al no coneixedor de les noves tecnologies,etc.  Hem de difondre la funció didàctica  de la tecnologia, que sigui una eina per fomentar la interacció i no oblidar que és un complement que ens ha d'ajudar a millorar la metodologia de treball. 

LES HABILITATS COMUNICATIVES DE LES TELEFONIES MÒBILS

                       

Els anuncis de telefonies mòbils són cada vegada més atractius en la nostra societat. Qui actualment no té un mòbil està exclòs en la societat.  Però, quins són les habilitats comunicatives de les telefonies mòbils, és a dir, com aconsegueixen que cada dia més gent es compri les novetats telefòniques?

- La primera habilitat comunicativa que tenen és usar la "metàfora de la llibertat". Amb aquesta, pretenen difondre que qui té mòbil és més lliure. Tenir llibertat en decidir on anar, a qui trucar, quan trucar, etc. 

- La segona habilitat comunicativa és la "metàfora de la igualtat": Al tenir mòbil, sóc com tots els meus amics, com la resta de la societat. Si no tinc mòbil em quedo fora d'aquest gran grup de la gent interconectada amb mòbils. Sóc diferent i antic. 

- Per últim, la tercera habilitat comunicativa és la "metàfora del progrés": Es vol difondre el sentiment de voler estar sempre a la última, perquè així, estic al tren del futur. I com ja hem dit, aquell qui no puja en aquest tren es queda antic i ja no es sociabilitza tant amb tota la resta de gent. 

En el vídeo...

hem volgut fer una crítica a la manera que tenen les telefonies mòbils d'atraure als clients, sovint jovent, estudiants cada vegada més petits que es veuen atrets per les novetats,  mitjançant aquesta publicitat prometedora. Prometedora de tenir més amics si estem a la última , de tenir més èxit en l'amor al tenir el millor mòbil del mercat, de tenir trcuades gratis a canvi de res, de poder-te conectar a internet des de qualsevol lloc del planeta... 

Us deixo, un anunci d'una empresa de telefonia mòbil perquè reflexionem sobre les maneres d'atraure clients que hem descrit i la influència que tenen en tots nosaltres.

INFORMAR O COMUNICAR?

Amb aquest vídeo hem volgut plasmar la diferència entre informar i comunicar, veient com una notícia és explicada de manera diferent per un telenotícies i un programa del cor.

Al principi del media, heu pogut veure els elements necessaris per comunicar:
- missatge, l'emissor,el receptor, el canal, el context, el codi, la bidireccionalitat emissor-receptor, el llenguatge comú i l'intentar provocar un interès en el tema.

En el telenotícies podem observar que es troben tots aquests elements menys:

- la bidireccionalitat emissor-receptor, ja que els periodistes no interactuen amb l'espectador.

- el llenguatge comú, ja que s'utlitza un llenguatge estàndard, però a vegades apareixen paraules especialitzades en el tema que s'està parlant.

- l'intentar provocar un interès en el tema, ja que els telenotícies, al ser un programa seriós, dóna a conèixer notícies de manera molt objectiva, sense despertar un ineterès en l'espectador.                                                                                                                                                                                                            

  
  
El missatge, l'emissor, el receptor, el canal, el codi i el context són els elements necessaris per informar. 
Per tant, el telenotícies INFORMA.   



Per l'altra banda, hem pogut veure la mateixa notícia explicada per un programa del cor. En aquest cas, també trobem els elements informatius (missatge, emissor, receptor, canal, codi i context), però a més, també hi ha:
- la bidireccionalitat emissor-recetor, ja que el presentador aconsegueix interectuar amb l'espectador, provocant-li emocions... a més, els programes es realitzen en un plató amb públic. 
- el llenguatge comú. En aquests programes s'usa un llenguatge molt senzill perquè tothom sigui capaç d'entendre la notícia.
- provocar un interès en l'espectador. Expliquen la notícia de tal manera, que sigui atractiu, que desperti curiositat, que la gent se senti identificada,etc.

Per tant, els programes del cor COMUNIQUEN. 

ELS VIDEOJOCS I L'EDUCACIÓ

 

Els videojocs són avui dia una joquina imprescindible per a la majoria dels nens i les nens de la nostra societat. Hi ha molts tipus de videojocs, però gran part d'ells estan fonamentats en la violència i les armes, i l'objectiu dels nens i nenes que juguen amb ells és "matar" o "assassinar" als enemics per guanyar el joc.
Són aquests els valors amb els que els infants han d'educar-se?
Quines conseqüències provoquen aquest tipus de videjocos en el comportament dels infants?

És veritat que els videojocs no es poden classificar en bons o dolents, o en beneficiosos o perjudicials, però si posem en una balança els valors educatius que transmeten i els valors no-educatius, podriem veure com la balança es decanta cap aquests últims. Addició, agressivitat, trastorns de personalitat, individualisme, competivitat,aïllament, incomunicació, desinterès pels estudis...un seguit de comportaments que són conseqüència d'aquests videojocs i que hem volgut plasmar en aquest vídeo. 

Poden ser els videojocs una eina educativa?

Els nens i nenes, habitualment, es mostren desmotivats en estudiar i en adquirir coneixements, ja que no veuen cap finalitat en fer-ho; en canvi, amb els videojocs aquest problema es pot solucionar fàcilment. Amb els jocs educatius, els alumnes poden aprendre de manera més divertida i dinàmica, ja que sempre hi ha un objectiu i això, implica un gran nivell de moticació. 

Els videojocs, per tant, poden ser una eina molt productiva en l'aprenentatge, però cal que els educadors siguin crítics per intentar que els valors que transemeten els videojocs siguin totalment educatius. 

PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA (PDI)

L'arribada de les pissarres digitals va produir una revolució a les aules i és que aquestes fomenten la participació dels alumnes , al crear-se un entorn on poden interectuar entre ells. 

Però quins són els beneficis de la PDI en una aula?

- Augmenta la participació dels alumnes. Els agrada participar i utlitzar materials didàctics interactius. 

- Augmenta l'atenció dels alumnes. Fomenta la dinamització de la classe.

- Facilita cobrir les diferents capacitats per aprendre. A la classe hi ha diversitat de capacitats per aprendre, i la PDI permet cobrir totes elles audiovisualment.

- Motiva. Els nens i les nenes tenen més ganes d'aprendre i el mestre té més material per treballar.

- Augmenta la comprensió. Els recursos que ofereix permet captar millor els conceptes, ja que es presenten de manera més atractiva pels alumnes.

I en podríem trobar moltes més. Recordem, però, que les innovacions tecnològiques a les aules han de servir per millorar la metodologia de treball. La PDI ha de ser una eina de treball que millori el sistema d'aprenentatge i fomenti tots aquests beneficis que hem vist que ofereix. 

Aquí podem veure un acudit que ironitza aquesta reflexió de "TECNOLOGIA O METODOLOGIA?"


















A més, també us deixo una web molt interessant que ofereix un curs de la PDI, per aprendre una mica sobre aquesta eina tan interessant. 
  - APRENEM MÉS SOBRE LA PDI

LA PRESENTACIÓ

Abans de realtzar les següents publicacions, m'agradaria presentar-me.
Em dic Marina Piñol, tinc 18 anys i estudio el doble grau d'educació infantil i primària i tinc moltes ganes d'aprendre i realitzar-me com a mestra.

Aquest blog és fruit de l'assignatura "habilitats comunicatives", on aprendrem com comunicar de la millor manera. Les meves expectatives són varies en aquesta metèria i espero absorvir el màxim de coneixements. Espero acabar l'assignatura i tenir, almenys, la base que em serveixi per saber com comunicar als nens i a les nenes que educaré en un futur, com motivar-los, quines metodologies utilitzar, és a dir, com exercir de millor manera la meva vocació. 

Aniré penjant notícies, vídeos, projectes nous, enllaços de webs interessants...que estiguin relacionats amb el món de l'educació.